Eines per l'estudi i coneixement miofascial

"Vies anatòmiques", i "Sistema fascial: anatomia, valoració i tractament", són dues obres cabals per immergir-se en l'estudi d'aquest apassionant món de la miofàscia, el teixit conjuntiu, les cadenes miofascials, i les estructures biotensegrètiques del nostre organisme. El seu coneixement està començant a trencar paradigmes, i, sens cap tipus de dubte, ens ajudarà a un millor coneixement i comprensió de la nostra essència i funcionament com a éssers vius.

"Vies anatòmiques" Anatomy Trains, Meridians miofascials per a terapeutes manuals i del moviment, de Thomas W.Myers, 3a edició Elsevier Churchill Livingstone. 2014.

L'anatomia tradicional descriu les insercions òssies dels extrems de cada múscul. Les vies anatòmiques descriuen la transmissió de la força miofascial i els efectes -positius i negatius- que se'n deriven de l'interrupció de la distribució dels esforços a certa distància de la lesió o el dolor.

L'obra descriu amb claredat les continuitats funcionalment integrades que existeixen per tota la xarxa miofascial corporal, formant veritables "meridians" de miofascia. Al llarg d'aquestes línies, es distribueixen l'estabilitat, l'esforç, la tensió, la fixació, la resiliència, i la compensació postural. Basant-se en aquest mapa de meridians, el llibre presenta un ventall d'estratègies noves i holístiques per als terapeutes manuals i del moviment, dirigit a restablir o a millorar la postura i la funció del moviment.

Thomas W. Myers

Thomas W. Myers va estudiar de la mà dels doctors Ida Rolf, Mashe Feldenkrais i Buckminster Fuller, així com amb d'altres especialistes de la teràpia manual i del moviment.

Diverses línees funcionals

 "Sistema fascial: anatomia, valoració i tractament", de Ricard Tutusaus, i Josep Maria Potau. 1a edició, Editorial Médica Panamericana. 2015

Complement ideal per a l'obra anterior. El rellevant paper del teixit conjuntiu en el manteniment de l'homeostasi de l'organisme, ha despertat l'interès d'importants investigadors, que veuen en una de les seves estructures, la fàscia, l'element clau per a entendre moltes de les lesions i disfuncions que els pacients presenten a diari.

La capacitat del teixit conjuntiu per transmetre senyals cel.lulars a través de diversos mecanismes, permet que els autors ho presentin com a un veritable sistema de comunicació i relació anatòmica, el "Sistema Conjuntiu", i sent la fàscia el seu màxim exponent, podem parlar també de "Sistema Fascial". 

Osteòpates i fisioterapeutes veuen en l'estudi del sistema fascial, una via per a comprendre aspectes bàsics de la integració corporal, a la vegada que els hi permet aplicar tècniques de tractament manual poc agressives, que han demostrat una gran eficàcia en la pràctica cínica diària.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Aprenentatges de la Cerdanya Skyline

La 1a edició de la Cerdanya Skyline, celebrada diumenge 20 de març ha estat espectacularment brutal. La neu caiguda en els darrers dies -i a la mateixa matinada- hi va afegir un plus de duresa, amb força neu al recorregut, unificant-se la cursa de 30 km amb la de 20 km, ja que la llarga distància i a cota alta, el recorregut era força impracticable, i amb dificultats d'accessibilitat. Dels 488 corredors inscrits, hi va haver 61 abandonaments. 

Per a mi, participar en aquests tipus de curses, forma part del meu treball d'entrenament físic, a l'hora que són un espai personal d'aprenentatge i d'experimentació. Al no ser corredor, les tècniques de la marxa nòrdica i de Nordic Ski Walking em permeten resistir bé i poder entrar dintre del temps màxim establert per a classificar-se, que és el meu objectiu esportiu. 

Els dos primers quilòmetres del recorregut eren planers, i em vàrem permetre córrer a un ritme suau, per "guanyar temps" allà on el perdria al no ser la meva especialització córrer. Tot seguit, la primera pujada d'1,5 km i 250 m de desnivell+, va comportar una baixada de la mateixa distància i desnivell -ara negatiu-, en un terreny on calia anar amb compte de no relliscar, trobant a la fi de la baixada, el primer avituallament, a Queixans. Al km 6,5 començava la 2a pujada, i la més forta, d'1 km i 200 m+, per a entrar en el tram de la cursa amb força neu -uns 8 km-. Al km 11,5 ja s'havien acumulat els 1000 m de desnivell positiu acumulat, i al km 16 trobem el segon avituallament -s'havia suprimit el que estava previst al Corral d'Urtx-. Fins arribar on estava instal.lat, al Refugi de Vilallobent, es va fer llarg el pas pel Pla de les Forques.

Els 4,5 km baixada del Pla de les Forques cap a Vilallobent, amb 600 m de desnivell negatiu, tècnicament van ser molt delicats -baixada convertida en una trialera enfangada amb neu relliscosa, verglaç i gel negre-..  agreujat per l'inconvenient de ser dels darrers en passar per un espai condicionat per neu fresca i humida. Baixes el ritme, per seguretat, i un bon posicionament sobre les cames, em va permetre neutralitzar diverses relliscades, sense perdre l'equilibri -fonamental el treball d'activació del core-. Un cartell a la prop de la sortida del torrent, indicava el temps per arribar a Vilallobent (45 minuts)... i tenia només mitja hora per entrar dins el temps de classificació (5 h). Això va requerir un darrer esforç, on al poder tornar a utilitzar amb eficàcia els bastons, vaig decidir intentar arribar amb una bona passa i intensitat de marxa nòrdica, tornant a córrer suaument els darrers 5 minuts,

Així doncs, OBJECTIU ASSOLIT: 20,5 km 1000m de desnivell+ amb la tècnica de Nordic Walking i Nordic Ski Walking, Temps emprat 04:48:31. I amb temps per fer algunes fotos.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPE) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Marxa nòrdica: quan el moviment és la millor medicina

Dissabte 13 de març, dins el marc de la Fira Cuida't, que es va celebrar a Manresa en el decurs del cap de setmana, la marxa nòrdica va estar una de les activitats protagonistes. Una master class, una sessió de perfeccionament, i una taula rodona, varen completar una intenssíssima jornada, a la qual vaig tenir el plaer de ser convidat.

Un emotiu retrobament amb sis professionals de l'esport i de la salut, a qui he tingut el privilegi de formar com a instructors/es de marxa nòrdica, i amb qui ha estat un orgull compartir coneixements i experiències, aquest cap de setmana, a Manresa. Al matí, amb l'Elisabet Sunyer, i la Mª Josep López, fisioterapeutes del Servei de Rehabilitació d'Althaia, conduint una magistral master-class sota el lema "Postura, caminada natural i ús actiu dels bastons", en la qual vàren participar 30 entusiastes persones. A mig matí, en una sessió més reduïda de públic, vaig conduir un taller de perfeccionament de marxa nòrdica, sota el lema "Marxa nòrdica: salut, fitness i esport".

A la tarda, la Sala d'Actes del Palau Firal de Manresa, acollía la taula rodona "Marxa nòrdica: quan el moviment és la millor medicina", en la qual vaig poder participar al costat de l'Elisabet Sunyer, i l'Alícia Rovira, Infermera, Màster en Malalt crònic i emergències; l'Ester Corrales, Infermera, Especialitzada en Oncología; i la Sandra Rodriguez, fisioterapeuta a la Residència de Santpedor.

Cadascú dels participants va aportar, des del seu camp professional i experiencial, la seva visió sobre què aporta la marxa nòrdica i que cerca i espera trobar la gent. En la meva intervenció, vaig intentar respondre aquestes dues preguntes, de manera sintètica, i de manera resumida, en els següents punts:

"La marxa nòrdica és una activitat propioceptiva, que ens permet treballar la reeducació postural, facilitadora de l'adhesió a l'activitat física, que ens aporta una activació del tronc i de les extremitats superiors, alhora que ens atorga seguretat, ens millora l'equilibri, ens dona una oportunitat d'aprenentatge, a la vegada que és una activitat  sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental."

Per concloure, vaig citar l'exemple del programa d'activitats Cerdanya Senderisme de Salut, com a exemple d'activitat física per a la salut en el marc d'una oferta d'activitats de turisme actiu, concloent amb la importància de la formació dels professionals de la marxa nòrdica, així com la importància de l'aprenentatge de la tècnica per part dels seus practicants, els quals en podran gaudir segons el seu interès personal, aplicant la seva intensitat a nivell de salut, a nivell de fitness o a nivell esportiu.

Agraïr el treball de l'equip de formadors de la INWA i de la Xarxa d'Instructors i Instructores de Marxa Nòrdica de Catalunya, així com al company Marc Moreno, llicenciat en Ciències de l'Educació Física, per la coordinació d'aquesta jornada, i a la Meritxell Viñals, de l'Espai Holístic Natural l'Espígol, per donar l' portunitat de donar a conèixer la tasca dels professionals de la salut i de l'esport que promovem la marxa nòrdica com a eina de salut.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

El principi de transferència en la marxa nòrdica

La marxa nòrdica, per la seva execució tècnica, i per la seva versatilitat, es un bon exemple del principi de la transferència a aplicar en l'aprenentatge de diferents esports outdoor tant d’hivern, com d’estiu. Un principi que moltes vegades pot semblar evident, com per exemple amb l’esquí, emprat pels corredors de fons per entrenar -i d’on prové la marxa nòrdica-, però que també pot esdevenir una gran eina facilitadora per l'aprenentatge i l’entrenament de disciplines a priori diferents, com per exemple l'esquí i les curses de muntanya, i les curses amb raquetes de neu. En el cas dels esports de neu,  pot complementar l’entrenament de les jornades de neu, amb d'altres prop del lloc de residència, sense el cost econòmic que aquestes comporten. També moltes vegades la manca de neu es pot compensar fent-ne ús d'aquest principi de la transferència.

Però, que és el principi de transferència? Si entenem el principi de transferència de l’aprenentatge com “l’influencia d’una activitat pràctica anterior sobre l’aprenentatge d’una habilitat”, contextualitzant-lo en el camp de l’esport, podríem dir que “el principi de transferència és la influència d’un tipus d’acció motriu -exercici- sobre el rendiment d’una altra acció motriu diferent”. Entre els esportistes d’èlit catalans, trobem diferents exemples de transferència en l’evolució de les seves carreres esportives, aplicats a diferents disciplines. Kilian Jornet, que excel·leix amb l’esquí de muntanya i les curses de muntanya, i la Laura Orgué, que després de competir en l’èlit de l’esquí de fons, ho està fent amb l’èlit de l’esquí de muntanya i de les curses de muntanya.

Personalment, com a tècnic esportiu i formador de marxa nòrdica, aquest principi l’estic experimentant en sentit bi-direccional, a l’objecte de poder millorar les meves ensenyances i la meva pràctica esportiva. Com a tècnic de mitja muntanya, el gest esportiu del braceig amb les raquetes de neu, especialment en pujades mitjanes -ho feia de manera innata e intuïtiva-, m’ha facilitat l’acció de braceig i d’allargament de la passa en la tècnica de marxa nòrdica, a l’hora que als practicants de la marxa nòrdica que han vingut a fer sortides de raquetes de neu, els hi ha facilitat molt, per aplicar una passa efectiva i economitzadora en la despesa energètica, l’extensió de la braçada cap a enrera que fan amb la marxa nòrdica. Com a esportista, la marxa nòrdica, aplicada a l’snow runnig, m’ha permès obtenir un bon temps en la Dark Polar Race, adaptant la tècnica de la marxa nòrdica a la variant de Nordic Ski Walking, per tal de poder entrar dins dels temps establerts -jo no sóc runner, el meu cos, pels seu entrenament i la meva tradició esportiva, no està preparat per l’acció de córrer-.

.

Tanmateix, l’esquí alpí hem permet fer un treball més isomètric, de tonificació, amb alguna fase excèntrica, trencant la dependència pel que fa a l’equilibri, que et dona la marxa amb els bastons, a l’hora que la tècnica de la marxa nòrdica m’ha permès assumir d’una manera més natural, la importància de la postura en la tècnica de l’esquí alpí, millorada amb un treball actiu des del core. I prendre consciència de la importància de l’entrenament creuat, tema del qual en parlaré en un proper article.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPE) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Córrer per ser feliç: l'Arcadi Alibés

Al maig del 2011, vaig tenir l'ocasió d'entrevistar al conegut periodista esportiu de TV3, Arcadi Alibés. L'entrevista era per la revista Tasta el Berguedà, i em va permetre conèixer l'Arcadi. De les preguntes que li vaig fer, n'hi ha una que m'agradaría compartir, ja que crec que és extrapolable a totes les persones que practiquem esport amb regularitat.

Com a esportista, que t’ha reportat la seva pràctica ?

El més important és qualitat de vida, i salut. Jo no sé si és el córrer o no, però el cert és que fa 30 anys que corro i en aquests 30 anys jo no he estat mai malalt, ni tan sols conec  el metge de capçalera, fins i tot crec que la pràctica de l’esport és un estalvi per a la Seguretat Social. Pot haver un component genètic i el que vulguis, però jo estic convençut que una part és portar una vida esportiva i una vida sana que fa que et trobis bé i que et permet menjar més de tot, sense preocupar-te massa -fa 25 anys que peso igual i que no m’haig de preocupar del pes-. Fins i tot no és un tema només físic, sinó psíquic, ja que et trobes millor. El moment de córrer és un moment del dia molt agradable que aprofites per a estar amb tu mateix, per relaxar-te, i notes que et dona més vitalitat.

L'Arcadi, paral.lelament a la seva carrera professional, des del 1983 es dedica intensament a les curses de fons, en particular a la marató. és membre del Seven Continents Club, i del 100 Marathon's Club. al seu ample historial figuren les maratons urbanes més importants (Nova York, Boston, Chicago, Londres, Berlin, París...) però també ha corregut en llocs com l'Antàrtida i el desert del Sahara. La seva filosofia és clara: a diferència d'un atleta professional, un corredor popular no és jubila mai.

Córrer per ser feliç, 42 motius i 195 raons per córrer. 

Arcadi Alibés. Ara Llibres, Badalona 2010

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise